8 juliol.- L’illa nord de Nova Zelanda és una caldera que bull 24 hores al dia, 365 dies l’any. Quan el cotxe s’acosta a Rotorua, una de les capitals termals del país, comença a veure fum que surt d’entre el paisatge. A marge i marge de la carretera, entre el verd de les falgueres (planta nacional) i dels pins, es veuen fumerades blanques. A cops denses, a cops més subtils. L’efecte, estrany i nou per nosaltres, es repeteix fins a Taupo, l’altra capital termal neozelandesa.
Rotorua és una ciutat tranquil·la i agradable, malgrat l’olor de sofre que es desprèn per la seva activitat tèrmica. És ple hivern. Encara que la segueixen visitant molts turistes, sobretot australians i japonesos. Potser són coreans.
És un dels principals centres d’esports d’aventura del país. Ràfting, paracaigudisme, canoa, escalada i també vols amb avioneta i helicòpter per veure el paisatge a vista d’ocell. Però avui ens hem quedat amb l’oferta d’espais d’interès termals.
Primer Te Puia. Aquest és un centre maorí dins d’una zona geotèrmica important de Rotorua. Hem vist piscines de fang bullint i dos guèisers. Això ens ha fet molta gràcia. I després, hem pogut veure com treballen, els maorís, la fusta i les fibres vegetals. Ens han explicat com és el seu estil de vida i hem visitat un petit centre de kiwis. Una cosa per guiris on hi ha dos kiwis pul·lulant perquè els vegis. Són grans com una gallina! Els fèiem més petits!
Després ens hem banyat en aigües d’aquestes calentes. En una piscineta per dues persones, privada, a l’aire lliure i amb vistes a la vall. Moment relaxant del dia.
I per acabar: Wai O Tapu. Una reserva natural amb coves sulfuroses, forats amb aigües a alta temperatura i barreges importants de tot tipus d’element químic (sofre, magnesi, arsènic, antimoni…), rius d’aigües termals, piscines de tots colors que treuen fum i formacions geològiques fruit de l’activitat tèrmica molt peculiars.
Un dia molt disfrutat que ha acabat a Taupo. Tan Taupo com Rotorua estan a la riba d’un llac. Cadascun dels llacs porta el nom de la ciutat. Però poca cosa hem vist d’aquestes dues, tret de passejar-nos-hi per buscar algun lloc on menjar.
La llàstima és que el temps no ens acompanya i, com que és hivern, la llum se’n va d’hora. Aquests dies ha entrat un front fred al centre de l’illa Nord. Això es tradueix en pluja i temperatures 7 a 9 graus. Avui, per exemple, ha sortit molt poc el Sol. Per sort, ha coincidit amb la nostra visita a Wai o Tapu.
El nostre següent pas havia de ser el Parc Nacional de Tongariro. Amb el Ruapehu i un conjunt volcànic que valen molt la pena. Cims nevats i paisatges de conte. És a dues hores de Taupo. Però allà, el temps és pitjor. I, per molt greu que ens sàpiga, hem decidit que si fa mal temps, passarem de llarg per anar a Wellington.
Seguirem explicant.
Pia i Joan
