Sabeu allò que diu el Tomàs Molina quan parla d’una onada de fred polar? Doncs això és el que diu el Molina d’aquí. Amb la diferència que l’onada de fred, més que àrtica és antàrtica.
No ens podem queixar, però. Perquè per més fred que faci, per fi sembla que el Sol apareix. S’espera una nit realment freda. I destapada, cosa que pot intensificar la temperatura sota zero. Però estem bé i ens està agradant tot molt.
Ahir érem a l’Abel Tasman National Park i vam decidir anar cap a Kaikoura. Una península a 130Km al nord de Chrischurch, perquè era l’únic lloc del mapa, en el pronòstic, que hi havia dibuixat un Sol. On és el Sol? Doncs cap allà.
Kaikoura és una meravella de veritat. Imagineu muntanyes nevades que toquen a mar. Un mar on, al llarg de la costa per on hi passa la carretera, s’hi acumulen colònies de foques fent el manso. I s’hi pot parar amb tota la tranquil·litat del món i fer-hi fotos.
La idea de Kaikoura, que de paisatge, simplement és de postal, era poder pujar a un vaixell que et porta a alta mar i t’ensenya tot tipus de balenes i dofins. Catxalots, balenes geperudes, orques,… I aquest matí, quan l’hem anat a agafar ens han dit que feia massa vent i que per seguretat, el vaixell no podia sortir. El gozo en un pozo. Nosaltres que fugíem dels núvols i buscàvem el Sol… Així que sense pensar-nos-ho, hem decidit seguir endavant amb el viatge per seguir veient coses. El nostre proper destí era Hanmer Springs. La zona termal més gran de l’illa sud. Ara som allà. El paisatge també és una meravella. Es veuen uns prats verdíssims que contrasten amb els pics nevats. Ho veureu a les fotos.
Ha estat molt curiós, perquè a Hanmer Sprgins tenen una mena de parc aquàtic però amb aigües calentes. I era una delícia. La gent es banya a l’aire lliure. A 5ºC i amb el paisatge nevat al fons. Era un contrast veure els vigilants de les piscines vestits amb anorac, gorro, guants i els banyistes, pul·lulant per allà.
La veritat és que fa fred quan surts de l’aigua. Però si t’hi estàs una bona estona i la temperatura alta et penetra al cos, llavors no tens fred fins al cap d’una bona estona. I si, si. No és juliol? Doncs a la piscina!
Ens fa gràcia perquè Nova Zelanda és el país dels jubilats. Veus avis amb autocaravana amunt i avall. Parant als càmpings i fent les herbetes, banyant-se a les aigües termals, fent fotografies als paratges a mig camí, observant els ocells,… ideal, vamus. Tot i que em sembla que això s’acaba perquè demà les escoles comencen vacances així que diu que trobarem criatures per tot arreu. En fi.
Ah, i una altra cosa, els pastissos que fan aquesta gent són d’escàndol. De grans i de bons. Només per això (i per veure els Airbus 380 a l’aeroport de Singapur) ja val la pena venir.
Per la resta tot bé. Seguim encantats. Les carreteres són una passada. Els paisatges per no parar de fer fotos.
La propera parada és Greymouth, a la costa oest. Creuarem els Alps i començarem la zona de fiords, encara que demà encara no en veurem cap.
Una abraçada a tots.
Pia i Joan
