Una societat mor quan aquesta valora la productivitat dels seus membres però no el seu talent.

Avui dia, parlar dels ni-ni ha començat a passar de moda, encara que aquests joves amb cap altre afany a la vida que el de passar el temps entre els amics, davant l’ordinador o enganxats a la pantalla, segueixen formant part de la realitat. Sense estudis, sense feina. Sense il·lusions… I no m’estranya! Qui no té por al futur? Sobretot quan aquest es veu des d’un context marcat per la crisi de valors, la crisi dels diners. L’era de la desesperança. L’imperi de l’obsessió per la productivitat? Continua llegint →